dilluns, d’octubre 09, 2006

Valorant certes notícies...

Avui com cada matí, mirant l'actualitat política, econòmica, esportiva a través de les diferents webs dels diferents diaris vull comentar tres notícies que per a mi tenen la seva importancia.
La primera notícia és el rebuig que ha rebut el Partit popular per part de la justícia, no a ells en particular, sinó al seu recurs d'empar davant del Tribunal Constitucional sobre la qüestió dels Papers de Catalunya a Salamanca. I es que no es podia esperar un altre resultat. Fer política només per a provocar crispació i confrontar territoris, i el que és encara pitjor ciutadans, atenit-se només a la passió i no a la raó i la realitat de les coses comporta fer el més estrepitós dels ridículs, tal i com ho estan fent els dirigents de la ultradreta del PP. Segurament aquest només serà el principi. Dic el principi perque després arribarà el rebuig del recurs contra l'Estatut de Catalunya, que va ser ampliament debatut i recolzat pel conjunt de la ciutadania Catalana.
El Tribunal Constitucional (TC) diu: " No puede sustituir ( en referència a ell mateix) a los órganos parlamentarios en la tarea interpretativa de las normas jurídicas que deben aplicar ni juzgas su acierto. (...) la demanda carece de contenido constitucional que justifique un pronunciamiento sobre el fondo".
Vamos que no hay cosa más ridícula que presentar algo en el sitio donde no corresponde. A ver Señor Rajoy, la ropa se guarda en el armario y no encima de la silla, la carne se compra en la carnicería y no en la ferretería, y las mentiras se buscan como no en el Partido Pupular, como no podría ser de otra forma, usted lo sabe mejor que nadie! Ayayay! que hizo también campana en el décimo episodio de El Barrio Sésamo, y nosotros que nos pensábamos que sólo se saltó el primer capítulo donde se aprendía la diferencia entre izquierda y derecha... es que encima somos buena gente!
La segona notícia que voldria resaltar és el partit de fútbol entre Catalunya i Euskadi. Un partit que lluny d'utilitzar l'esperit esportiu ho va fer com a plataforma política, més interessada en demanar l'independència de Catalunya que per a reivindicar les Seleccions Catalanes de fútbol que era, a priori, el seu objectiu. De totes les banderes i megasuperbanderes no n'hi havia ni una senyera símbol de tots i totes els i les catalanes. Crec que no hi ha res més anti-català que l'estelada, símbol representatiu d'uns quants i excloent d'una majoria. D'aquest tema en continuarem parlant.
Només un últim apunt, la federació Catalana de fútbol va xifrar en 56.354 els espectadors que es van donar cita a l'estadi, per altra banda remarcar que la tercera gradaria no hi havia ningú, una imatge desamparada, sobretot si es té en compte el número elevat d'entrades entre invitacions i compromisos isntitucionals que es van repartir.
I la tercera i última notícia és que Montilla avisa de que un "Front Nacionalista" dividiria a Catalunya. Aquesta afirmació la va fer en el marc de la celebració de la festa de la Rosa de Sant Celoni. Montilla no pot estar més encertat. Diu: "El Front Nacional sumatori entre CiU+ERC, trencaria la cohesió social dels catalans dividint el país en dos, a la vegada que crearia una confrontació amb la resta d'Espanya". A mi aquest nom de Front Nacional, no sé perquè, em recorda a Frente Nacional, bé... és igual.
En definitiva que els catalans i catalanes progressistes hem de treballar i anar a votar per a que José Montilla sigui el próxim president de la Generalitat de Catalunya, l'únic que pot continuar la tendència creixent en inversió de benestar social, educació, sanitat, treball, habitatge...
Montilla ha de ser el nostre president!

4 Comments:

At 2:52 p. m., Anonymous Anònim said...

Aquí l'únic Frente Nacional que funciona és el del PSOE&PP: ah! vosaltres li dieu "Pacto de Estado".

Els únics que dividiu sou vosaltres amb els vostres eslogans i les vostres sectorials. Voleu convertir Catalunya en una província més d'Espanya, i el teu partit forma part d'aquest Frente Nacional: Bono, Ibarra, Vera, GAL, etc, etc.

 
At 11:37 p. m., Anonymous Anònim said...

etu nano no saps que significa l'estelada oi? documentat i no semblaràs el típic ignorant que parla sense saber.O bé si ho saps i el que t'interessa es no difamar.
Dius que el camp era buit, ja m'agradaria veure la selecció espanyola omplint el camp del Terrassa.
I tornant a la bandera pitjor són els nacionalistes que imposen la seva bandera,cultura identitat als que volem mantenir la nostra.
Per últim ,la llengua, mare de deunoi els que reclameu el castellà sou els que habitualment defenseu el bilinguisme,els mateixos que en la seva gran majoria només usen una sola llengua,no cal dir quina oi.
Comences a estar al nivell de nacionalisme espanyol propi d'acebes,rosas dies,terreros, aquesta és la gent que fa fractura social....allà vosaltres amb la vostra part de responsabilitat.

Visca catalunya socialista i LLIURE
visca l'estelada

 
At 5:45 a. m., Anonymous Anònim said...

Estic segur que, com jo, en Guti sap la història de la estelada, i francament estic d'acord amb ell quan diu que no és representativa de tots els catalans o almenys no tant com la Senyera, que sincerament no entenc perquè no s'utilitza, sembla que es vulgui pujar el llistó amb d'altres símbols. Per a mí és suficient la Senyera, representativa i història de tots els catalans.
Com sempre, però, hi ha un grup determinat que tendeix a posar en boca de altres persones idees i paraules que no diuen. Convido a cercar quan s'ha dit per part del PSC "volem convertir Catalunya en una província més d'Espanya".
Per cert parlant de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, que per part meva mereix tot el respecte ja que té una finalitat molt positiva, lícita i que estic segur que algun dels seus membres comenta habitualment el blog d'en Guti, convido a aquests a fer-ne fora un dels seus principals promotors, el Sr. Laporta, capaç de incloure a la Junta de l'Entitat un cunyat membre de la Fundació Francisco Franco i una setmana abans aparèixer al aniversari de l'enterrament del ExPresident del Club, Sunyol, assassinat per les tropes franquistes.
Oportunista? En tot cas si deixeu que hi hagi membres com ell (en primera plana a la web),...
Però segur que no es digne ningú a efectur una queixa a la Plataforma. Mirem cap a on ens convé,,... i anar tirant.

 
At 10:46 a. m., Anonymous Anònim said...

No cal que estudiïs Ciències Polítiques, David. Un cap de setmana compartint taula rodona amb Iceta, Zaragoza i un màster final de mitja hora amb Guerra, i ja tindràs tot el que cal saber a un socialista convençut.
Pensa-t'ho, de debò. En segons quina universitat, és possible que hi hagi algun professor neoliberal, o fins i tot algun amb vagues tendències sobiranistes quan parla de Catalunya. I els bons socialistes no volem que ens intentin fer veure les coses com NO són, oi? Ciències polítiques és perillós. Sí, ja sé que els JSC sou immunes als discursos somiatruites dels independentistes, però més val continuar en la realitat única, la que es llegeix a El Periódico. Aquesta és la realitat real, d'un país plural, de gent amb problemes reals (hipoteques, maltractaments, barris amb poca qualitat de vida, etc...) que no s'arreglen demanant la independència de Catalunya (Vaya chuminada! Com si la independència fos una vareta màgica que ho arreglés tot en un plis plas!).
No, siguem seriosos, va. S'acosten mesos cabdals, en què a ZP li interessa mantenir l'estabilitat del PSOE a Espanya, i l'aliat que no porta problemes es diu Mas. Pensem-hi. Un nou tripartit a partir del 1-N donaria munició al PP espanyol. En Pp (el nostre, en Montilla) no està autoritzat a formar govern amb ERC. Ara interessa que sigui CiU qui es cremi en aquesta nova etapa en què el Gobierno no podrà desplegar massa l'estatut, perquè Zaplana, Rajoy i Acebes el denunciarien davant d'Espanya, i això podria fer perdre vots a molts indrets socialistes, com ara Extremadura i Andalusia, clars beneficiaris d'aquella part del PIB català que no torna mai a Catalunya en forma d'inversions. El tripartit no interessa, David. És perillós per a la reelecció de ZP. I no volem perdre La Moncloa, oi? Al cap i a la fi, què és més important? La Moncloa o La Generalitat? Està clar, no? Està claríssim!
No ens interessa guanyar, ara, David. No pot ser. Ho sentim tots per en Pp, perquè s'ho mereix, però caldrà fer alguna cosa, si continua pujant a les enquestes. Ens hi juguem les generals del 2008!!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home