Debat debat i debat Xavier Mir

Estimat Xavier Mir, independentment del que pensin alguns crec que el nostre debat particular es força interessant. He llegit antentament el teu post donant resposta al meu i vull per unes quantes observacions.

És clar que no volia dir que el nacionalisme espanyol necessites de tu, jo no només visc de l'aire, necessito també altres aliments i que siguin variats, és a dir, que tot suma. La platja està composada de infinits granets de sorra, oi que m'entens? En aquesta vida tot suma. Vull que responguis sincerament la següent pregunta: ¿On resideix el salt qualitatiu de dividir completament l'estat?, és a dir, jo encara no he vist que cap "empresa multinacional" que per augmentar la seva eficiència ( en la productivitat, en la presa de decisions, etc..) es desintegri en tantes empreses com en països està instalada, ja que si ho fes deixaria d'existir, el que fan es que totes, cadascuna d'elles amb el seu NIF, etc. treballen per un mateix objectiu. Aquest és un exemple i el que vull és que quedi la idea. Per tant sí el que fan les empreses és fer-se més grans per a ser mes productives (deixem a banda altres consideracions) per que hem de pensar que en la qüestió de l'Estat si funcionaria? Per si de cas, yo crec que la esquerra ha d'utilitzar les lleis del mercat per aprendre i millorar, hem d'utilitzar les seves regles per fer-nos més forts. Crec que un Estat fort és sinònim de més igualtat entre els ciutadans.

Respecte al tema de Pepe Rubianes crec que queda molt clara la seva postura i el sentit de les seves paraules. Tant els nacionalistes espanyols com els nacionalistes catalans utilitzeu mateix sentit a les paraules d'en Pepe. Ell va escriure una carta al lector en el Periodico de Catalunya dient que es referia a l'Espanya rancia, caciquil, totalitaria, catòlica i autoritaria que sempre està amb la paraula España apunt d'insultar, vamos com fan alguns amb una altra paraula.

Dit aixó, crec que no aclares prou quan dius: "La resposta no neix d'un pensament federalista" per tant com tu bé dius neix del pensament nacionalista, no tractem entre iguals que seria el pensament federalista, perque nosaltres sóm diferents (que jo sàpiga sóc català i no sóc de color verd ni porto "antenas"...). Per tant no ens inventem paralules per continuar sent el que un és, en el vostre cas nacionalistes.

Els exemples que poses sobre que si Mas, Pujol Duran i Lleida són nacionalistes, crec que és més una crítica cap a ells que un argument de pes. Ells volen la independència de Catalunya però recorrent altres camins per a aconseguir-ho. No demanem permís prenem les decisions conjuntament "Si juntos vivimos juntos decidimos". Demano reflexió sobre aquesta última frase.

Crec que les veritables raons d'aquesta campanya no és demanar un Estat propi, acceptaríes que la Generalitat de Catalunya tinques totes les competències que volgués, però que continués formant part d'Espanya?