UNA NOVA REALITAT, UN NOU ESTATUT!

Després de dos anys de dures negociacions, de tensions (moltes d’elles inecessàries) i de crispació política (per una part, l’aixecada pel PP a la resta d’Espanya amb el seu “tot s’hi val per desgastar al govern” i amb finalitats exclusivament partidistes per que saben que això ven no només a la resta d’Espanya sinó que provoca el mateix efecte però de signe contrari a Catalunya; i de l’altra, la produïda per la competitivitat nacionalista entre CiU i ERC) Catalunya i Espanya ja tenen un nou Estatut que haurà de servir per a posar damunt el tauler les regles del joc que regiran Catalunya durant les pròximes dècades.
La data de caducitat serà quan les regles del joc que ara han estat negociades per totes les parts, des de dins i des de fora de Catalunya i que han volgut participar de forma constructiva, no serveixin per donar resposta als problemes socio-econòmics; cal recordar que l’Estatut no és res més que una llei, molt important això sí, i que sorgeix de la voluntat dels ciutadans, que decideixen conjuntament com volen estructurar la seva societat, les seves institucions i les seves relacions amb el món que els envolta i que han d’ aconseguir que sigui el més fidel possible a la seva realitat social, econòmica, política, lingüística, etc. L’Estatut ha d’aconseguir que tothom, es senti d’on es senti, pugui sentir que forma part del conjunt, de tot el conjunt!.
Sota aquesta filosofia ha volgut el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) que es desenvolupés el debat i la negociació i que finalment el seny d’una banda i el sentido común de l’altra, acabessin guiant tot el procés. És més, si ens fixem els únics que continuen crispant i disentint de tot són els extrems PP i ERC (els salva nacions), que es pensen que l’única negociació bona és aquella que surt com només ells volen.
El PSC i el PSOE, junt amb la resta de partits,han aconseguit cumplir d’una forma dialogada, constructiva i sobretot democrática, que Catalunya pugui gaudir d’un nou Estatut. Encara que els partits nacionalistes li han fet el joc en nombroses ocasions als populars, sabien que si volien reformar l’Estatut o ho feien amb l’actual govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que des del primer dia ha volgut transformar no només la forma de fer política sinó d’entendre-la (la retirada de les tropes de l’Irak, el seu paper en el marc de la Constitució Europea, la legalització del matrimoni entre homosexuals, les successives conferències amb tots els presidents autonomics, la seva participació els debats del Senat, la seva disposició de modificar la Constitució Espanyola, sotmetre a debat a la Cambra dels diputats el Pla Ibarretxe i l’Estatut, el retorn dels Papers de Salamanca, etc.), o no és podria portar a terme, per que saben que l’alternativa a aquest govern és la intransigència, la intolerància, el menyspreu, el centralisme, l’autoritat i la constant crispació del Partit Popular.

El paper central del PSC i del nostre president Pascual Maragall és innegable. Els socialistes vam ser el propulsors de modificar l’Estatut, era la nostra aposta per millorar d’una manera responsable el que durant vint-i- tres anys de governs convergents no han volgut fer, es a dir, Catalunya. Els socialistes potser no entrem en la discussió de qui té la bandera més gran, de qui és més nacionalista, però on si entrem per que aquesta és la nostra raó de ser és en els drets socials, en la igualtat d’oportunitats, en els serveis públics, en la qualitat de vida dels nostres barris i pobles, en la sanitat, l’ educació, la seguretat ciudadana, etc. Tot això és el que acabarà repercutint en la realitat social catalana i per tant en el dia a dia de tots els ciutadans de Catalunya.
El que ens diferencia als socialistes de la dreta no és la nació, el que ens diferecia de la dreta és la nostra ideología, la nostra percepció i dimensió política. Ciutadans, podem sentir-nos orgullosos de la feina que hem fet.

David Gutiérrez.