Avui com cada matí, mirant l'actualitat política, econòmica, esportiva a través de les diferents webs dels diferents diaris vull comentar tres notícies que per a mi tenen la seva importancia.
La primera notícia és el rebuig que ha rebut el
Partit popular per part de la justícia, no a ells en particular, sinó al seu recurs d'empar davant del Tribunal Constitucional sobre la qüestió dels Papers de Catalunya a Salamanca. I es que no es podia esperar un altre resultat. Fer política només per a provocar crispació i confrontar territoris, i el que és encara pitjor ciutadans, atenit-se només a la passió i no a la raó i la realitat de les coses comporta fer el més estrepitós dels ridículs, tal i com ho estan fent els dirigents de la ultradreta del
PP. Segurament aquest només serà el principi. Dic el principi perque després arribarà el rebuig del recurs contra l'Estatut de Catalunya, que va ser ampliament debatut i recolzat pel conjunt de la ciutadania Catalana.
El
Tribunal Constitucional (TC) diu: " No puede sustituir ( en referència a ell mateix) a los órganos parlamentarios en la tarea interpretativa de las normas jurídicas que deben aplicar ni juzgas su acierto. (...) la demanda carece de contenido constitucional que justifique un pronunciamiento sobre el fondo".
Vamos que no hay cosa más ridícula que presentar algo en el sitio donde no corresponde. A ver Señor Rajoy, la ropa se guarda en el armario y no encima de la silla, la carne se compra en la carnicería y no en la ferretería, y las mentiras se buscan como no en el Partido Pupular, como no podría ser de otra forma, usted lo sabe mejor que nadie! Ayayay! que hizo también campana en el décimo episodio de El Barrio Sésamo, y nosotros que nos pensábamos que sólo se saltó el primer capítulo donde se aprendía la diferencia entre izquierda y derecha... es que encima somos buena gente!
La segona notícia que voldria resaltar és el partit de fútbol entre Catalunya i Euskadi. Un partit que lluny d'utilitzar l'esperit esportiu ho va fer com a plataforma política, més interessada en demanar l'independència de Catalunya que per a reivindicar les Seleccions Catalanes de fútbol que era, a priori, el seu objectiu. De totes les banderes i megasuperbanderes no n'hi havia ni una senyera símbol de tots i totes els i les catalanes. Crec que no hi ha res més anti-català que l'estelada, símbol representatiu d'uns quants i excloent d'una majoria. D'aquest tema en continuarem parlant.
Només un últim apunt, la federació Catalana de fútbol va xifrar en 56.354 els espectadors que es van donar cita a l'estadi, per altra banda remarcar que la tercera gradaria no hi havia ningú, una imatge desamparada, sobretot si es té en compte el número elevat d'entrades entre invitacions i compromisos isntitucionals que es van repartir.
I la tercera i última notícia és que
Montilla avisa de que un "Front Nacionalista" dividiria a Catalunya. Aquesta afirmació la va fer en el marc de la celebració de la festa de la Rosa de
Sant Celoni.
Montilla no pot estar més encertat. Diu: "El Front Nacional sumatori entre CiU+ERC, trencaria la cohesió social dels catalans dividint el país en dos, a la vegada que crearia una confrontació amb la resta d'Espanya". A mi aquest nom de Front Nacional, no sé perquè, em recorda a Frente Nacional, bé... és igual.
En definitiva que els catalans i catalanes progressistes hem de treballar i anar a votar per a que José Montilla sigui el próxim president de la Generalitat de Catalunya, l'únic que pot continuar la tendència creixent en inversió de benestar social, educació, sanitat, treball, habitatge...
Montilla ha de ser el nostre president!