divendres, de setembre 29, 2006

RECULL FOTOGRÀFIC DE LA II ESCOLA DE FORMACIÓ ÀNGEL CASAS

GRACIAS a todos y a todas los/las que participasteis de la escuela de formación. GRACIAS sobre todo a los ponentes de todas las sesiones: Consol Prados, Xavier Dominguez, Olivié Bayón, Raul Moreno, Josep Mª Sala y Toni Comín. También quisiera agradecer el apoyo de la Ejecutiva Nacional, de la Ejecutiva de Federación y de la Ejecutiva del PSC Sant Cugat. Para acabar quiero dar las GRACIAS a la persona que da nombre a nuestra escuela él es Àngel Casas, el primer alcalde SOCIALISTA que ha tenido Sant Cugat, es una gran persona y un buen COMPAÑERO, gràcies Àngel!. De verdad GRACIAS a todos/as amigos y amigas, compañeros y compañeras, os espero en la tercera edición.









Compañeros y compañeras de las Juventudes Socialistas de Sant Cugat ÁNIMO y a TRABAJAR!

Salut, República y Socialismo!

dimecres, de setembre 27, 2006

Libertad de expresión!




GRUPOS ULTRAS CONVOCAN UNA PROTESTA POR EL ESTRENO DE LA OBRA EN LA SEDE DEL PSOE DE FERRAZ.
RUBIANES INSISTIÓ EN LA BARCELONETA EN QUE LA "ESPAÑA DEMOCRÁTICA" TIENE TODOS SUS RESPETOS.

AHORA EN SENTIDO CONTRARIO

La mala distribución de la riqueza a nivel mundial siempre ha hecho que los trabajadores y trabajadoras se desplazaran de un lado a otro en busca de mejores condiciones de vida. Creo que ya es hora de tomarse en serio esta cuestión de alcance mundial. Dejarnos de discuros incendiarios como los del PP que constantemente nos ofrece recetas mágicas por no decir otro nombre, y que lo unico que hacen es desgastar, no al gobierno sinó a la convivencia y a la cohesión social.
P.D: Imagen tomada en Mayo de 1949.

dimarts, de setembre 26, 2006

Continuació del debat amb Xavier Mir

Pel que veig el meu “recurs literari” no s’ha volgut entendre en els termes que jo vaig exposar l’última vegada. No s’ha volgut entendre malgrat dir que el que volia era que quedes la idea. Alguns comentaristes s’han dedicat a filosofar sobre economia d’empresa en lloc de debatre sobre la idea que jo exposava, com diria Einstein “Que el árbol no nos impida ver el bosque”, doncs bé, alguns han optat per veure només l’arbre.

Es clar que estic d’acord amb tu que Catalunya té personalitat pròpia i diferenciada de la resta d’Espanya (jo he inclòs aquí la paraula “resta”), però no és ni més ni menys, per exemple, que la personalitat pròpia i diferenciada que té València (cosa que els nacionalistes negueu amb rotunditat) amb Catalunya o la resta d’Espanya, per tant fins a quin punt això recolza la teva visó? Continuo dient que Espanya (nació cívica, segons la tradició francesa) o l’Estat espanyol és la suma de tots els pobles i el més important de tots els ciutadans, que lliurement volen viure i conviure. Només una minoria no vol això. Una minoria que fa molt soroll, que crida molt, que amenaça constantment, que crema banderes i que vol imposar la serva particular manera de veure el món. Som productius, això és innegable, però encara ho som més si treballem junts gallecs, andalusos, murcians, madrilenys, catalans etc. Torno a dir que la platja és la suma de tots els granets de sorra. La cooperació i la convivència a gran escala s’ha de fer amb unes regles del joc establertes i reconegudes, que en el nostre cas ja les tenim.

Totalment d’acord amb que la tradició federalista a Espanya ha estat per l’aportació que hi ha fet Catalunya, per tant, com a català considero que és el federalisme el camí a seguir, no el nacionalisme (defensat sempre per la dreta), ni ara l’anomenat sobiranisme o l’independentisme. Tu et fixes en la Primera República, jo prefereixo la Segona, qüestió de gustos.
Dius: ”veus que els representats polítics catalans tinguin el dret d’expressar-se en la seva llengua al Congrés com els castellans ho poden fer? La primera observació que vull fer-te és que ja es comença a veure que l’objectiu del sobiranisme continua sent el fet diferencial, al igual que el nacionalisme. La segona observació, és que jo també estic a favor de que es puguin parlar les diferents llengües cooficials de l’estat a la màxima institució de representació dels ciutadans, però el que també reconec es que la despesa que això suposaria a les arques de l’Estat seria important, cal pensar que la despesa en qüestions de traductors al parlament de la UE és d’1/3 del pressupost total. Saps quantes polítiques socials es podrien arribar a desenvolupar amb aquests diners? A Europa és encara d’alguna manera inevitable aquesta despesa, però a Espanya si que és evitable perquè tenim la sort de que el castellà (en aquest cas el podríem inclús considerar una eina de comunicació) ens és comú a tots i a totes. Per tant jo donaria el dret als diputats i diputades a expressar-se en la llengua que cadascú volgués però apel·laria a la cortesia a no fer-ho en la mesura del possible. La pregunta aquí és obvia, estaries d’acord en que al parlament de Catalunya es pogués parlar el castellà?

Vull tornar-te a recordar que la sobirania no la tenen les coses, sinó les persones, és a dir, la sobirania no la té Espanya sinó el conjunt dels espanyols, nosaltres inclosos. Catalunya és sobirana respecte a les seves pròpies lleis, al parlament de Catalunya s’aproven constantment lleis que només afecten a Catalunya. El referendum va ser votat només pel poble de Catalunya, i el resultat ja el saps.

Respecte al dret d’autodeterminació et passo el següent paràgraf per a la teva reflexió:

El principio (no derecho) de autodeterminación o de libre determinación se enuncia en la Carta de las Naciones Unidas de 1945 al establecer como propósito de la organización "fomentar entre las naciones relaciones de amistad basadas en el respeto al principio de igualdad de derechos y al de la libre determinación de los pueblos". La libre determinación de los pueblos elevada ya a la categoría de derecho aparece en 1960, en la resolución 1514 (XV) de la Asamblea de las Naciones Unidas, conocida como la "carta magna de la descolonización". El Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos de 1966 lo recogerá también en su artículo 1º: "todos los pueblos tienen el derecho de libre determinación. En virtud de este derecho establecen libremente su condición política y proveen asimismo a su desarrollo económico, social y cultural". Finalmente, la resolución 2.625 (XXV) de 1970, declaración sobre los principios de Derecho Internacional referentes a las relaciones de amistad y a la cooperación entre los Estados, desarrollando las disposiciones de la Carta de las Naciones Unidas, dispone que "el establecimiento de un Estado soberano e independiente, la libre asociación o integración con un Estado independiente o la adquisición de cualquier otra condición política libremente decidida por un pueblo constituyen formas del ejercicio del derecho de libre determinación". Además, precisa que todo Estado tiene el deber de promover la aplicación del principio de libre determinación, con el fin de "poner fin rápidamente al colonialismo, teniendo debidamente en cuenta que el sometimiento de los pueblos a la subyugación, dominación y explotación extranjeras constituye una violación del principio". Se añade también lo siguiente: "ninguna de las disposiciones de los párrafos anteriores se entenderá en el sentido de que autoriza o fomenta cualquier acción encaminada a quebrantar o menoscabar, total o parcialmente, la integridad territorial de Estados soberanos e independientes que se conduzcan de conformidad con el principio de la igualdad de derechos y de la libre determinación de los pueblos antes descrito y estén, por tanto, dotados de un Gobierno que represente a la totalidad del pueblo perteneciente al territorio, sin distinción por motivos de raza, credo o color".

Per últim la teva resposta a la pregunta que et vaig fer és NO, la qual reflecteix que la raó no és per qüestions de tenir un Estat, perquè el cas era que la Generalitat tingués totes les competències, al igual que un Estat, la única cosa es que formaria part d’Espanya, una nació que en aquest exemple tindria dos Estats. L’objectiu és simplement l’independentisme, ara sota el nom de soberanisme en lloc del tradicional nacionalisme. La campanya continua sent la mateixa que la que persegueixen els partits nacionalistes, "se mire por donde ser mire", aquesta campanya no millora la situació anterior.

Les JSC constaten que algunes ciutats estan al límit d'absorció d'immigrants

L'escola formativa de la branca juvenil del PSC ha tingut lloc aquest cap de setmana. La primera jornada s'ha dedicat al fenomen migratori, amb la participació de la secretària d'Immigració de la Generalitat, Consol Prados. Les joventuts socialistes s'han mostrat partidàries de la interculturalitat en comptes de la multiculturalitat. A les jornades, també s'hi han reclamat més polítiques socials per cohesionar la societat.

El període preelectoral també ha estat present a l'escola de formació. Treball, formació i habitatge seran els tres eixos que defensaran les JSC a les eleccions municipals. Precisement, la jornada de dissabte s'ha centrat sobre les campanyes electorals i ha comptat amb la presència, al sopar, del secretari de Formació de la comissió executiva del PSC, Josep Maria Sala.

Aquest dimarts tindrà la primera executiva de la secció local de les JSC. A la trobada, s'hi debatran les conclusions del curs. També s'hi dissenyarà la campanya electoral al comicis municipals amb la probable designació de l'actual regidora Aintzane Conesa com a candidata de la branca juvenil a la llista del PSC.



dilluns, de setembre 25, 2006

La immigració i les campanyes electorals centren la II Escola de Formació de les JSC

La presència de l'exsenador i exdiputat socialista Josep Maria Sala serà un dels plats forts de la II Escola de Formació Àngel Casas que es desenvolupa entre divendres i dissabte i que organitzen les Joventuts Socialistes de Catalunya a Sant Cugat. Les jornades pretenen millorar els coneixements de les bases i se centraran en polítiques d'immigració i en campanyes electorals.

Les jornades han començat aquest divendres amb una xerrada sobre polítiques socials i immigració a càrrec de la secretària d'Immigració de la Generalitat, Consol Prados. L'exalcalde de Sant Cugat, Àngel Casas, ha valorat molt positivament que es tracti un dels problemes cabdals de l'actualitat.

A més de la tragèdia humana que suposa aquest trànsit de persones, Casas ha dit que s'ha de resoldre l'encaix dels que aconsegueixen arribar a la nostra societat.

D'altra banda, i ja dins de la segona jornada que es fa dissabte durant tot el dia, l'escola se centra en un curs de campanyes electorals. Així ho ha dit el secretari de Formació de les JSC de Sant Cugat, Mario Gutiérrez.

El plat fort d'aquesta segona jornada serà la presència, al sopar de clausura, de l'exdiputat i exsenador socialista i secretari de Formació de la comissió executiva, Josep Maria Sala. També hi serà Toni Comín, diputat socialista i professor de ciències socials a ESADE. El sopar es fa al restaurant Rancho El Paso a les nou del vespre.

D'altra banda, el primer secretari de les JSC de Sant Cugat, David Gutiérrez, ha aprofitat la presentació a la premsa de l'Escola de Formació per criticar la 'política electoralista' de l'equip de govern. Segons Gutiérrez, l'Ajuntament se centra en els nous barris que li poden donar més rèdits electorals i oblida la millora dels antics com Les Planes. El dirigent de la JSC ha titllat de 'llastimòs' l'estat dels carrers que encara no estan asfaltats i ha instat Lluís Recoder a explicar per què no s'ha obtingut l'ajuda de la Generalitat per millorar els barris.

Noticia difosa per Ràdio Sant Cugat el 22/09/2006

dijous, de setembre 21, 2006

Chávez: "EE UU tiene el diablo en casa"

El presidente de Venezuela, Hugo Chávez, arremetió ayer con dureza en Naciones Unidas contra la Administración que preside George W. Bush, por utilizar la Asamblea General para "exponer su receta de dominación, explotación y saqueo de los pueblos del mundo". Por eso, hizo un llamamiento a los miembros del organismo para que se movilicen contra EE UU, para que Washington no imponga "su modelo democrático elitista".
Chávez arrancó su intervención en la ONU recomendando a los líderes que se dan cita en Nueva York a que lean el libro de Noam Chomsky titulado Hegemonía o supervivencia, la estrategia imperialista de EE UU. "Es un excelente trabajo para entender la creciente amenaza que se cierne sobre el planeta", dijo el presidente venezolano, "y los primeros que deberían leerlo son los estadounidenses, porque tienen al diablo en casa".
Entre una mezcla de risas y de aplausos, el presidente de Venezuela se santiguaba mientras decía que George Bush dejó olor a azufre tras pasar el martes por la tribuna. "El diablo vino aquí para hablar como dueño del mundo. Está haciendo desesperados esfuerzos por consolidad su sistema hegemónico de dominación. No podemos permitir que se instale la dictadura mundial", reiteró Chávez, mientras cuestionó "el modelo de democracia elitista que profesa Estados Unidos, impuesto a bombazos, invasiones y agresiones".
Chávez explicó que los extremistas que está viendo George W. Bush en su entorno son los pueblos que están surgiendo contra su política hegemónica. "El mundo está despertando y tengo la sensación de que usted va a vivir el resto de sus días como una pesadilla", remachó, mientras denunciaba las amenazas que está lanzando Washington contra su país e Irán.
La noche antes, su homólogo iraní Mahmud Ahmadineyad dijo que EE UU desempeña un papel de "fiscal, juez y verdugo" en el Consejo de Seguridad y le acusó de utilizar el veto como un instrumento de amenaza y coerción.
Chávez puso como ejemplo la situación en Irak, Líbano y Palestina. Hugo Chávez dijo que apuesta por utilizar la ONU para "aportar ideas para salvar a la humanidad de la amenaza imperialista" y por eso su país se postula por ocupar un asiento rotatorio en el Consejo de Seguridad.
El presidente venezolano denunció que Washington está ejerciendo una agresiva ofensiva para poner coto a la aspiración de Caracas. "Huele a azufre, pero Dios está con nosotros", concluyó.

S. POZZI - Nueva York
EL PAÍS - Internacional - 21-09-2006

dimarts, de setembre 19, 2006

CICLE DE CONFERÈNCIES: LES DONES GOVERNEN

Companys i companyes avui 19/09/2006 la Consellera d'Interior Montserrat Tura ha visitat la nostra ciutat per explicar les accions de govern de la Generalitat de Catalunya en matèria de seguretat ciutadana i ha fet un repàs de l'acció de govern en termes globals en aquests 1000 dies del primer govern catalanista i d'esquerres de Catalunya. La conferència a tingut lloc a la Casa de Cultura on han participat Associacions de veïns i comerciants, ciutadans i com no militants i simpatitzants del PSC. Les imatges parlen per si mateixes:






Montserrat Tura i el candidat del PSC a l'alcaldia de Sant Cugat Salvador Gausa


Salvador Gausa, futur alcalde de Sant Cugat i Ferran Villaseñor, Primer Secretari del PSC Sant Cugat, donan la benvinguda a la Consellera.


Montserrat Tura, una dona de Govern

D'esquerra a dreta: José Gallardo (Sec. Organització JSC), David Gutiérrez ( Primer Secretari JSC), Montserrat Tura ( Consellera d'Interior) i Bernardo Escudero (Ex-Secretari de Relacions amb entitats) i falta la nostra regidora de la JSC Aintzane conesa.

dilluns, de setembre 18, 2006

LA TELEVISIÓN DE TODAS Y TODOS LOS SOCIALISTAS EN INTERNET

NUEVOS TIEMPOS, NUEVAS POLÍTICAS, así el PSOE apuesta claramente por las nuevas tecnologias. El mundo, los paises, la gente, la realidad de todos y todas las mujeres cambia, y ese cambio necesita una respuesta política para hacer frente a los nuevos retos que millones y millones de trabajadores y trabajadoras tenemos que hacer frente.
iPSOEtv es una nueva forma de comunicación, de trasladar al conjunto de los ciudadanos la acción de gobierno, de un gobierno de izquierdas y de progreso. Como dice nuestro secretario organización del PSC José Zaragoza: la "batalla" política durante la república se hizo a través de las emisoras de radio, durante la transición la "batalla" política se hizo a través de la televisión, y en el siglo XXI la batalla política se desarrollará en la red. Por eso, el PSOE como partido de izquierdas y progresista pone a disposición de todos y todas una nueva herramienta, una herramienta global porque ahora a diferencia de antes las respuestas también han de ser globales.
David Gutiérrez.

divendres, de setembre 15, 2006

II ESCOLA DE FORMACIÓ JSC ÀNGEL CASAS

Divendres 22 (Local del PSC a Sant Cugat)

18:15 Roda de Premsa (David Gutiérrez, Mario Gutiérrez y Àngel Casas)

18:45 Roda de Premsa (Cònsol Prados)

19:00 Inauguració de l’escola de formació a càrrec d’Àngel Casas, primer alcalde socialista de Sant Cugat

19:15 Xerrada i debat sobre polítiques socials i immigració, a càrrec de Cònsol Prados, Secretària d’Immigració de la Generalitat, i diferents entitats de Sant Cugat.

20:30 Pausa
21:00 Sopar de càtering amb militants i simpatitzants del PSC i les JSC

22:30 Una última copa del dia a qualsevol bar de Sant Cugat

Dissabte 23 (Centre Social i Sanitari de la Floresta)

9:45 Esmorzar

10:00 Inici del curs de la Xavier Soto sobre campanyes electorals

14:15 Dinar de pica-pica amb Olivier Bayón i Raúl Moreno, primer secretari de les JSC

15:00 Continuació del curs sobre campanyes electorals

18:00 Debat i Taula Rodona amb periodistes dels medis de comunicació locals (per confirmar)

21:00 Sopar a “Rancho el Paso” amb Josep Mª Sala i Toni Comin

22:30 Clausura de l’escola

Us esperem a tots i a totes a participar de la nostra escola de formació!!

Debat debat i debat Xavier Mir

Estimat Xavier Mir, independentment del que pensin alguns crec que el nostre debat particular es força interessant. He llegit antentament el teu post donant resposta al meu i vull per unes quantes observacions.
És clar que no volia dir que el nacionalisme espanyol necessites de tu, jo no només visc de l'aire, necessito també altres aliments i que siguin variats, és a dir, que tot suma. La platja està composada de infinits granets de sorra, oi que m'entens? En aquesta vida tot suma. Vull que responguis sincerament la següent pregunta: ¿On resideix el salt qualitatiu de dividir completament l'estat?, és a dir, jo encara no he vist que cap "empresa multinacional" que per augmentar la seva eficiència ( en la productivitat, en la presa de decisions, etc..) es desintegri en tantes empreses com en països està instalada, ja que si ho fes deixaria d'existir, el que fan es que totes, cadascuna d'elles amb el seu NIF, etc. treballen per un mateix objectiu. Aquest és un exemple i el que vull és que quedi la idea. Per tant sí el que fan les empreses és fer-se més grans per a ser mes productives (deixem a banda altres consideracions) per que hem de pensar que en la qüestió de l'Estat si funcionaria? Per si de cas, yo crec que la esquerra ha d'utilitzar les lleis del mercat per aprendre i millorar, hem d'utilitzar les seves regles per fer-nos més forts. Crec que un Estat fort és sinònim de més igualtat entre els ciutadans.
Respecte al tema de Pepe Rubianes crec que queda molt clara la seva postura i el sentit de les seves paraules. Tant els nacionalistes espanyols com els nacionalistes catalans utilitzeu mateix sentit a les paraules d'en Pepe. Ell va escriure una carta al lector en el Periodico de Catalunya dient que es referia a l'Espanya rancia, caciquil, totalitaria, catòlica i autoritaria que sempre està amb la paraula España apunt d'insultar, vamos com fan alguns amb una altra paraula.
Dit aixó, crec que no aclares prou quan dius: "La resposta no neix d'un pensament federalista" per tant com tu bé dius neix del pensament nacionalista, no tractem entre iguals que seria el pensament federalista, perque nosaltres sóm diferents (que jo sàpiga sóc català i no sóc de color verd ni porto "antenas"...). Per tant no ens inventem paralules per continuar sent el que un és, en el vostre cas nacionalistes.
Els exemples que poses sobre que si Mas, Pujol Duran i Lleida són nacionalistes, crec que és més una crítica cap a ells que un argument de pes. Ells volen la independència de Catalunya però recorrent altres camins per a aconseguir-ho. No demanem permís prenem les decisions conjuntament "Si juntos vivimos juntos decidimos". Demano reflexió sobre aquesta última frase.
Crec que les veritables raons d'aquesta campanya no és demanar un Estat propi, acceptaríes que la Generalitat de Catalunya tinques totes les competències que volgués, però que continués formant part d'Espanya?

dijous, de setembre 14, 2006

TRAÏCIÓ??

L'escriptor i blocaire Victor Alexandre afirma entre d'altres coses en aquest llibre l'"espanyolització" del canal de televisió públic català TV3. Segons ell la cadena de televió fou creada per protegir la nostra llengua ( la de tots i totes no únicament de la que s'omplen la boca) i per crear consciència de pertinença a una comunitat nacional diferenciada. Jo pensava que era per a donar un servei públic com ara la informació, d'oci, de programes culturals, de programes inflantils, etc... Vull informar al escriptor de dues coses:
1) Els mitjans de comunicació en una democràcia liberal han de ser lliures i reflectir la pluralitat social.
2) Totes les emisores de televisió i ràdio públiques estan financiades amb els diners que tots i totes els i les contribuents pagan amb els seus impostos.
Per tant company no vulguis excloure a una part de la població catalana de la televisió o dels mitjans de comunicació públics, per que d'aixó se'n diu censurar com a fet Gallardón and Co. amb l'actor Pepe Rubianes a Madrid, si si!, aquells amb els que tu tan et vols diferenciar.
Si el que jo dic els nacionalisme sempre és excloent.
David Gutiérrez.

dimarts, de setembre 12, 2006

LA FOTO DE LA DIADA (IMPRESIONANTE!)

TOTS SOM RUBIANES, con este lema la JSC quiere mostrar su apoyo a un actor i humorista, aunque algunos digan lo contrario, al que la censura PEPERA no le ha dejado presentar su obra de teatro LORCA ERAN TODOS. El viceprimer secretario de la JSC Ruben Cabañas ha sido y nos ha hecho ( a las JSC) portada de periódicos, tema central de las tertúlias de programas de televisión y rádio, etc... La diada de catalunya ha servido para defender a un catalán y progresista por decir las cosas claras a aquellos que con sus plabras llevan 70 años manchando la palabra España.

Ruabianes TODOS estamos contigo....

diumenge, de setembre 10, 2006

FELIÇ DIADA DE CATALUNYA/ FELIZ DIADA DE CATALUÑA

EN UN DIA COM AQUEST NOMÉS VULL DESITJAR-VOS UNA FELIÇ DIADA DE CATALUNYA A TOTS I A TOTES. AVUI HA DE SER UN DIA PER A REAFIRMAR EL QUE EM SIGUT, EL QUE SOM I EL QUE VOLEM SER, ÉS A DIR, UNA SOCIETAT AMB AMBICIÓ DE FUTUR, DE PROGRÉS I DE MODERNITAT, ON LA PLURALITAT POLÍTICA, CULTURAL, SOCIAL I LINGÜÍSTICA ÉS EL NOSTRE MOTOR QUE ENS FA CADA DIA UNA MICA MILLOR, UNA MICA MÉS HUMANS.
JO HEM SENTO ORGULLÓS DE VIURE EN UN PAÍS COM AQUEST, UN PAÍS QUE ES FA ENTENDRE I L'ENTENEN, UN PAÍS ON LA SEVA GENT VIU I CONVIU AMB PLENA NORMALITAT EN EL CONJUNT DE LES DIFERENTS CULTURES. CATALUNYA CULTURA DE CULTURES, HI HA RES MILLOR?
NOMÉS DEMANO QUE NINGÚ UTILITZI AQUEST DIA PER DIVIDIR, PER CONFRONTAR, NI PER INSULTAR; NOMÉS DEMANO QUE NINGÚ CANVII LA SENYERA, SÍMBOL DE TOTS I DE TOTES, PER ALTRES QUE NOMÉS REPRESENTEN A UN PART DELS CATALANS.
¡VISCA CATALUNYA I ARA...

divendres, de setembre 08, 2006

Reflexions sobre la campanya “Jo també vull un estat propi”

Aquest post és per aclarir o aprofunditzar i argumentar una mica més el meu comentari que vaig fer al blog de Saül Gordillo, on s’adheria a la campanya “soberanista” de l’altre blocaire Xavier Mir titulada “Jo també vull un estat propi”.

El meu comentari al bloc (http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/1955 “Bloc sense fulls” del periodista Saül Gordillo), deia el següent: “Quan llegeixo aquestes coses, aquestes propostes acabo pensant que els nacionalistes l’únic que busquen és tensar la corda. Que abans no erem una nació reconeguda a l’Estatut, doncs tota l’estona repetint el mateix discurs victimista, ara que l’Estatut ja reconeix que Catalunya és una nació, els nacionalistes que sembla ser que són uns inconformistes per definició, treuen ara el discurs de l’Estat, i així successivament. Tot això per a crispar l’ambient i sense cap altra objectiu. Serà que no hi ha temes pels quals lluitar i temes proposar que estar sempre que si ara la nació, que si ara l’Estat, que si la bandera de pepito és més gran que la de fulanito, que si la terra, que si la espoliació fiscal...”

Aquest petit comentari va ser contestat per moltes persones unes argumentant, com és el cas d’en Xavier Mir i d’altres...bé... és igual. Li vaig comentar que faria un post argumentant més detingudament el perquè del meu desacord amb aquesta campanya, que per mi, repeteixo, respon als interessos dels partits nacionalistes.

Xavier Mir escriu en el seu bloc un post curiós titulat “Mori el nacionalisme! Visca el sobiranisme!” per tant ell no es considera nacionalista, encara que aquest tipus de campanyes tinguin el vist i plau d’ ERC o CiU, que són els dos únics partits que poden veure amb bons ulls aquest tipus de propostes i amb els que es pot veure identificat políticament, encara que els dos siguin formacions nacionalistes. Per tant, i a priori, alguna relació hi ha d’haver entre sobiranistes i nacionalistes.

Bé, he dit que argumentaria el meu comentari i així ho faré. Quan dic que els nacionalistes només busquen tensar la corda amb aquest tipus de propostes senzillament em refereixo a que alimenten l’altre nacionalisme, l’espanyol representat pel Partit Popular. Com es va poder comprovar l’augment de representativitat d’ERC es va deure en gran mesura al discurs nacionalista espanyol del partit que en aquell moment governava que era el PP. Aznar sabia que utilitzant aquell discurs aparentment antinacionalista guanyava vots a la resta d’Espanya i això, al candidat d’ERC li anava com anell al dit, ja que alimentava el seu discurs victimista i antiespanyol.
Als partits radicals els interessa radicalitzar el discurs, ja que és on ells millor es mouen, per tant, tan a ERC com al PP el nivell de crispació i radicalització del discurs entre nacionalisme espanyol o centralisme i a l’altra nacionalisme català o independència els varen fer guanyar popularitat, això si, cadascun a la seva corresponent nació. Xavier encara que diguis que no és una proposta nacionalista serà utilitzada pels sectors nacionalistes tant d’un costat com de l’altre, per que ja neix contaminat, neix fruit d’una hipotètica confrontació que a dos partits PP i ERC (i a CiU segons bufi el vent) els interessa fomentar. No neix del consens, del tracte entre iguals, per que com dius al post anteriorment citat parles d’Espanya com una cosa aliena a Catalunya, no neix d’un pensament federalista, neix d’un pensament nacionalista excloent al no tenir en compte que molts catalans que es consideren espanyols i que volen mantenir una bona relació amb la resta d’espanyols i d’Espanya.
En la segona part del comentari quan dic que hi ha temes més importants dels quals ocupar-se, en cap moment dic que ocupar-se o identificar-se amb els símbols, les banderes, la cultura, la llengua etc... no s’hagi de fer. No ho dic, entre d’altres coses, per que l'organització de la que jo formo part ens identifiquem amb un símbol: el puny, amb unes banderes: la vermella, la senyera i la republicana (tricolor), amb una cultura: la catalana que és perfectament compatible amb l’espanyola, amb unes llengües: català i castellà, però la diferència és que no basem tot el nostre discurs, la nostra existència, en definitiva la nostra raó de ser al voltant d’aquest quatre temes comptats. Nosaltres fem una clara diferenciació entre els nostres símbols i el nostre discurs, una cosa per exemple és defensar el català i la senyera com fa la Joventut Socialista de Catalunya i l’altra és oblidar-se completament dels problemes de la societat com fan per exemple les JERC o la JNC. Sóc conscient que quaranta anys de dictadura franquista van generar certes inèrcies que encara avui tenen el seu ressò en algunes geografies, però també sóc conscient de les inèrcies de vint-i-tres anys de nacionalisme convergent. No estic dient que, per aquells que puguin malpensar, els mètodes d’un i de l’altre siguin comparables, per que evidentment no ho són, simplement estic comparant les inèrcies que han generat.

Per finalitzar voldria entrar una mica en matèria de definir de forma politològica conceptes com Estat, nació o sobirania.
Crec necessari definir i intentar comprendre conceptes com els anteriorment citats per tal d’intentar donar resposta a la següent pregunta: ¿Hi ha cap nacionalista que no sigui sobiranista a l’hora?

(*)Primer concepte, l’Estat: El concepte Estat és un concepte equívoc, és a dir, té diversos significats segons el context en el que sigui utilitzat. Per tant resumint d’una forma esquemàtica els diferents significats que pot tenir aquesta paraula:

1) Forma històrica d'organització política
2) Conjunt d’institucions vinculades al exercici de la coacció legítima.
3) Institucions públiques amb actuació sobre tot el territori estatal.
4) Comunitat política sobirana o Estat Independent.

De totes elles podem extreure un fet comú que és el d’organització. Podríem dir que l’Estat és una màquina que organitza política, econòmica, territorial i socialment un determinat territori. De totes aquestes definicions la que més es podria apropar a la campanya és la última, la d’Estat sobirà independent.
També dir que els elements constitutius de l’Estat són: Població, Territori i Sobirania. Cadascun d’aquests conceptes amplien el propi significat d’Estat. Dir també que la Generalitat de Catalunya és Estat, és a dir, forma part del conjunt de l’Estat espanyol per que de forma sobirana el poble català així ho va decidir amb l’aprovació de la Constitució de 1978, i que el poble de Catalunya és sobirà respecte de les seves pròpies lleis, com ja s’ha vist, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya van aprovar l’Estatut d’Autonomia de l’any 1979 i de 2006 el qual només afectarà al territori català. Això implica per altra costat que la llei s’ha de moure dins d’un marc (en aquet cas el constitucional) d’actuació en el qual tots i totes hem d’estar d’acord, és per això, que tots aquells àmbits jurídics compartits amb la resta de l’Estat s’han de negociar a les Corts Generals.
Per concloure aquest apartat ens podríem preguntar ¿què busca aquesta campanya si com hem vist la Generalitat és ja Estat (per definicions (1) (2) i (3) i el poble de Catalunya és sobirà de les lleis que imperen en tot el territori en general ( Espanya) i particular (Catalunya)?

Segon concepte, la nació: És un concepte que va començar a ser utilitzat a finals del s. XVIII per a designar a la comunitat humana que forma el sostrat indispensable d’un estat. Aquest concepte, també equívoc, i per tant subjecte a diverses interpretacions, té dues tradicions: una d’origen francès i l’altre d’origen germànic. Val a dir que jo personalment em decanto més per la concepció francesa que diu el següent: la nació està constituïda per tots aquells que manifesten –directa o indirectament- la voluntat de conviure en una mateixa comunitat política, al marge i per sobre de les diferències religioses, culturals, lingüístiques o ètniques. Per a aquesta versió existeix nació quan existeix voluntat compartida per exercir col·lectivament el poder polític. Per aquesta raó, s’afirma que la nació equival a “un plebiscit quotidià” en el que es manifesta la voluntat política dels seus membres, que afirmen sobretot contra la monarquia absoluta: és la nació qui s’aixeca davant el rei absolut (aquesta ultima consideració queda desfasada, ja que la monarquia és parlamentaria i és un òrgan constitucional).

Per altra banda la tradició germànica, diu que la nació té en canvi un fonament substantiu. Inclús sense tenir consciència, els qui participen de determinats fets – llengua ètnia, usos jurídics, folklore, cultura, mitologia històrica i inclús un caràcter o temperament singular- constituiran una nació, per que aquests elements objectius són l’expressió d’un “esperit o ànima col·lectiva” .

Aquesta és la definició que més agrada als nacionalistes. Ells no volen saber res de la voluntat de viure i conviure de la majoria dels ciutadans, de l’enteniment, de la interrelació i el diàleg com a font de progrés. El seu punt de referència són els fets d’identitat. Per això després escoltem que els immigrants no poden votar ( malgrat treballar, pagar impostos, cuidar els nostres avis, etc.) per que no tenen aquest “esperit que segons ells sí tenen però que ningú veu”. Això és lògica i la resta són tonteries! (ironia).

El tercer concepte és el de sobirania: De forma resumida és la capacitat exclusiva de prendre decisions vinculants per a aquesta població i en el marc d’aquell territori. Des del segle XVIII, aquesta aptitud rep el nom de sobirania. Com ja hem dit abans, els i les catalanes ja són sobirans, van votar la constitució (norma de normes) l’any 1978 i el seu propi Estatut l’any 1979 i ho han tornat a fer el 2006. Per tant que volen dir amb que no són nacionalistes sinó que són sobiranistes? Els ciutadans de Catalunya ja ho són! Amb el seu vot directe a les eleccions i a les consultes populars (referèndum) i amb el vot delegat en els diputats i diputades del parlament voten independentment les seves pròpies lleis, les quals no poden anar en contra de la constitució que prèviament ja havien aprovat juntament amb la resta de ciutadans espanyols.

Per tant, no té cap mena de sentit aquesta campanya titulada “Jo també vull un estat propi”, simplement respon als interessos nacionalistes excloents, busca la crispació, donar raons als nacionalistes espanyols a treure l’altre discurs excloent, i per últim com hem vist no millora la situació actual, per que ja som una nació "cultural" dintre d’una nació "cívica", la nostra institució, la Generalitat, ja és Estat per que forma part del conjunt de l’Estat espanyol i per últim som sobirans per que decidim de forma delegada o directe les nostres lleis.

David Gutiérrez.

(*) Informació extreta del llibre “Introducció a la Ciència Política” del actual conseller de justícia Josep Mª Vallès.